diumenge, de maig 11, 2008

La bellesa de la música àrab

No és una pel·lícula política, tot i que la història que explica, la de la Banda musical del cos de policia d'Alexandria, perduda en l'hostil desert d'Israel, ens convida a suculentes metàfores. No és, tampoc, una història d'amor, tot i que l'argument està salpebrat amb continguda sensibilitat per unes històries personals suggerents, tot just esbossades. És més aviat una pel·lícula sorbre un paisatge polsós i desamparat; en l'oasi idealitzat, el ciment ha substituït el verd de les palmeres. El trànsit per la vida, la música antiga, els somnis porucs, les llibretes negres, la renúncia diària... i allò que en realitat val la pena, com la ma sàvia del vell director d'orquestra, capaç encara de conjurar tota la bellesa de la música àrab. El millor de >'La banda nos visita', la primera pel·lícula del director israelià Eran Kolirinok, són els silencis, esplèndidament interpretats per una bona colla d'actors en estat de gràcia, i un plantejament de la filmació, que apropa algunes seqüències, a l'estratègia que podria aportar un clown. Kolirinok imprimeix en les seva pel·lícula una serena atemporalitat, per bé que en algun moment voreja un cert afectament, per bé que en el tram final tiri d'un excessiva verbalització.

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger Carles Armengol said...

Una gran comèdia. Sort que vas insistir en anar-la a veure. Me l'hauria perdut...

Per cert, val la pena recomanar una altra pel·lícula de fa anys que també anava d'una banda de música. Era britànica (és a dir, partia d'una realitat i d'unes circumstàncies molt diferents) però tenia també molt d'encant. La crítica d'aquella peli era sobre la política de ferro de la Thatcher i tot el que va suposar en el món obrer. Es tracta de "Tocando el viento", amb un increïble Peter Postlehwaite.

10:29 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home