Si els dits fossin xilòfons

Segueixo de fa temps el sòlid i fructífer creixement del segell Bankrobber de la Bisbal. Una autèntica invasió subtil, la seva. Ha estat, a més de subtil, equilibrada, prudent i també benaurada, perquè calia un enfoc de normalitat en el rock del nostre país, amb un disseny i una línia estilística vertaderament homologables. Fruit d'aquesta feina n'han sortit gent com Guillamino, Sanjosex, El Chico con la Espina en el Costado i Mazoni. El grup de Jaume Pla; aquests Mazoni, evolució dels singulars Holland Park, mereixen una consideració. Si els dits fossin xilòfons, el disc que han editat aquest 2007 enllaça amb elegància i ofici el món dispers i suggerent del rock dels setanta a Catalunya –vet aquí, gent com Pau Riba, Maquina o, encara que menys, el mateix Sisa- i el situa al segle que comença, amb vigor i molta força melòdica. 'Se'm moren les plantes', un dels temes que conté és un autèntic conte, d'hàbil i sorprenent final. 'La granja de la Paula', la recreació del 'Maggie's farm' del Dylan, manté la urgència de l'original, que no era fàcil. 'Memòria' és un clàssic, una cançó rodona. Majúscula.