El llibre de cites

Anem a veure El Ventall de Lady Windermere al TNC dos dies després de l'estrena. Està bé, això. Pots llegir la crítica pertinent, amb l'obra encara fresca. Un luxe. L'obra és estimulant, perquè els ràpids i incisius diàlegs proposats per Òscar Wilde, es mantenen encara joves, encara actuals. Al capdavall, Wilde, en denunciar-ne la hipocresia, es va avançar al trencament de la família, al canvi i evolució dels rols en la parella, i va apuntar noves formes de relació més esquives i complexes, però també més satisfactòries. Tot això es veu a aquesta obra, dirigida amb encert per Josep Maria Mestres. Atenció a l'actuació dels actors -més que no pas de les actrius, massa afectades, pel meu gust-. Em va agradar aquesta irònic referència al llibre de cites, que ha abusat tant de l'enginy de l'escriptor britànic: obra i tanca l'espectacle un teló amb la signatura sobreimpressa del genial dramaturg.