Nostàlgia generacional, amb The Shins

Una bona manera d'aproximar-se a la música de The Shins és a partir de la pel•lícula Garden State, de Zach Braff. En una escena 'clau' del film, el personatge que hi interpreta Natalie Portman convida a un dels protagonistes a escoltar un dels temes de la banda de New Mexico amb una frase plena d'intenció: 'aquesta música et canviarà la vida'. El tema que sona és New Slang, del primer disc d'una banda que, aquests primers mesos de 2007, sona amb adolescent insistència al meu reproductor de cd. Portman i Braff van regalar als Shins un impagable eslògan, però no només això. Garden State és un recorregut bàsicament amable, però també amb aquella singular combinació d'ironia i innocència tan pròpia de la nostra generació, per la quotidianitat d'uns joves de Nova Jersey. Descriu l'accidentada i xocant entrada al món adult de la postadolescent subúrbia nordamericana. I això són els Shins –per això Garden State és una bona porta d'entrada al grup-, aquest trànsit cap a 'fer-se gran'. Els seus temes són plens d'una nostàlgia, excercida per una generació guapa, preparada, pretesament conscienciada... i potser també ¿perduda?