20 anys que escolto Elvis Costello

És el primer disc d'Elvis Costello que em vaig comprar. King of America era novetat, aquell 1986 (això vol dir que fa més de 20 anys que conec en Costello!). Recordo que, ja a casa els pares, em mirava el disc i no ho entenia... les cançons estaven fetes per un tal Declan A. MacManus, no pas per Costello. Com que no hi havia Google, allò em va deixar una mica confós els primers dies. Jo tenia uns quants prejudicis, aleshores, i pensava que un 'cantant' havia de cantar les seves cançons, i si no, no era un 'cantant' de veritat, per fer servir la meva terminologia de l'època. Després em vaig enamorar de l'enorme So lovable, del Don't let me be miserunderstood i de la imprescindible Brillant Mistake. Després, al Ruta 66, vaig descobrir que en MacManus i en Costello eren la mateixa persona. Però el disc ja m'havia près. Es pot dir que el King of America és un dels discos que més he escoltat. Malgrat el vinil encara aguanta, avui m'he comprat una recopil•lació de Rhino amb un cd ple de bonus tracks per deu euros.