Marie Antoinette, indie rock al segle XVIII

Sofia Coppola ens presenta la seva millor pel•lícula, Marie Antoinette, amb una brillant Kirsten Dunst. Com tota pel•lícula històrica és també –i sobretot?- una reflexió sobre el present. El present d'una joventut desorientada i absent, egoista i vulnerable. Substituiu les 'masses' enfurides dels sans culottes per les mirades d'odi del tercer món aixecat en armes. Escandalitzem-nos per l'amarg autisme de la reina, dedicada a cuidar el seu jardí mentre el poble mor de gana, escandalitzem-nos igualment per la forma com les mateixes platges on arriben les 'pateres' a la matinada, s'omplen de gom a gom de banyistes al pic del migdia. El lirisme de la directora arriba a un madur virtuosisme en les escenes finals, -on la revolució es precipita- fetes amb un gust i un vigor magistrals.