dimecres, de gener 24, 2007

Marie Antoinette, indie rock al segle XVIII

Sofia Coppola ens presenta la seva millor pel•lícula, Marie Antoinette, amb una brillant Kirsten Dunst. Com tota pel•lícula històrica és també –i sobretot?- una reflexió sobre el present. El present d'una joventut desorientada i absent, egoista i vulnerable. Substituiu les 'masses' enfurides dels sans culottes per les mirades d'odi del tercer món aixecat en armes. Escandalitzem-nos per l'amarg autisme de la reina, dedicada a cuidar el seu jardí mentre el poble mor de gana, escandalitzem-nos igualment per la forma com les mateixes platges on arriben les 'pateres' a la matinada, s'omplen de gom a gom de banyistes al pic del migdia. El lirisme de la directora arriba a un madur virtuosisme en les escenes finals, -on la revolució es precipita- fetes amb un gust i un vigor magistrals.

Etiquetes de comentaris: