Les crispetes no fan amb el Verdi

Delirious, l'última de Tom Dicillo, no aconsegueix superar la contradicció de ser una modesta, per bé que reeixida, comèdia de dissabte a la tarda; amb el fet que és presentada, en el context cerebral i transcendent d'un cinema Verdi, com el punyent retrat de la cada cop més perfabricada cultura pop del segle XXI. La refrescant superficialitat amb la qual Dicillo repassa la vida d'aquest entranyable i patètic fotògraf brodat per Steve Buscemi no arriba a quallar en una proposta de pes i això que, crec que sorprenentment, el guió i la direcció d'aquest film van ser premiats al Festival de cinema de Donosti aquest 2006. Hagués pogut ser una mena d'àcid retrat de les servituds de la fama, de la superficialitat i la volatilitat de la nostra cultura... i acaba sent una mena de versió 'indie' de la no tant infumable Tu la letra y yo la música, molt més afinada en la caricatura de la superestrella adolescent 'à la Britney'.