Temps de descreguts

Temps de descreguts, el nostre. Mirem el passat amb ulls cansats, tot substituint l'èpica d'altres èpoques per una mirada trista, més amatent a les històries petites, amb les seves contradiccions, que als grans moviments de masses més espectaculars en la gran pantalla però també més esquemàtics. És el camí que fa Bertolucci entre Novecento (1976) i Los Soñadores (2003). Amb 12:08 Al este de Bucarest, el romanès Corneliu Porumboiu, guardonat a Cannes com a director novell, proposa un irònic i entranyable recorregut per la Romania actual, setze anys després de la 'revolució' que va fer caure el dictador Ceausecu. Amb un pressupost baixíssim, però amb uns actors impagables, i un singularíssim sentit cinematogràfic -que va de Tati a Jarmush- Porumboiu ens fa reflexionar i riure a la vegada: És possible explicar la història? Quin és el nostre paper en els grans esdeveniments? Com passen, les revolucions? L'heroisme és circumstància o destí?