Generació orfe

Mentre al carrer els fanals són plens de les pertinents banderoles, entre els amics compartim un confós debat sobre qui votar a les properes eleccions. Hi ha un sentiment estrany, que no és nou d'aquesta contesa, però que, a tot estirar, té un parell d'anys de vida. Fins i tot, podríem dir, té data de naixement: l'endemà del 30 de setembre de 2005. 'Som la generació orfe de partit polític', penso a vegades. Un pensament que es reforça, aquests dies. M'arriben tres alternatives per fer front a aquest sentiment que en molts casos corre el perill de caure en una abstenció que no ens convé gens. Per això vull compartir aquestes 'alternatives'... Una amiga suggereix posar en un sobre les paperetes dels partits amb qui hom es pot sentir més proper, llençar els 'anònims' sobres a l'aire i escollir-ne un. Així un sap a qui no ha votat (i assegurar això és clau, no cal dir-ho), però un s'estalvia els dubtes i fins i tot els nervis de la nit electoral, ja que, es dupliquen o es tripliquen les possibilitats de guanyar... i de perdre, naturalment. L'altre opció és el vot consorciat: entre els amics, davant del dubte i els arguments contraposats, es decideix qui vota a qui de manera que el grup assaja una mena de vot equilibrat, amb el millor de cada casa. I finalment, llegeixo al butlletí de Canal Solidari, hi ha la iniciativa d'algunes organitzacions no governamentals que sol·liciten el vot d'un mateix per als que no poden anar a votar.