100 anys d'Hergé / 100 anys de Tintin

El viatge ho cura tot, si entenem el viatge de la manera que l'entén un periodista, un bon periodista, i que és a la manera d'una llibreta oberta. Un viatge ho cura tot encara que sigui a la manera tan personal; i potser també tan poc periodística, al capdavall; d'aquest Tintin que avui hagués fet 100 anys. Aquest dimarts, 22 de maig, es compleix un segle del naixement del gran Georges Remi, Hergé, l'anomenat pare de Tintin i també, crec jo, el seu alterego. 100 anys d'Hergé, 100 anys de Tintin. Tant i fa. Com tant i fa si la ciutat es diu Tapiocaopolis o Klow -que no existeixen-, com si es diuen Nova York o Shanghai, tan potents i vibrants avui com quan varen ser dibuixades fa tantes dècades. Paga la pena donar un cop d'ull a l'especial de la Vanguardia 'Tintin vive' (al qual trobo a faltar una imperdonable sensibilitat a les edicions en català), i el nou Descobrir Cuina, que repassa les receptes 'degustades' en les aventures de Tintin i, com sempre, paga la pena, igualment, fer parada a casa de la gent de Tintin.cat. I així tornar, com aquell que torna a casa, als traços imortals que van fer néixer indrets com Bordúria o Sildàvia. I vet aquí el somni d'un gran viatger: imaginar un lloc que no existeix i poder-lo visitar! Tintin és el gran viatger, -més que el gran periodista, més que el gran aventurer-, fins i tot quan no surt de casa, com a les Joies de la Castafiore. De fet, Hergé a penes es va moure mai de Brussel·les.