La delicada cerimònia del cafè

Has de fer un esforç per no somriure a cada cantonada, perquè cada carrer, cada monument, et recorda el nom d'una pizzeria: Caracalla, Napoli, Coliseo, Navona, Campo de Fiore, Farnese... Diries, a la primera impressió, que Roma és com una broma, un compendi de tòpics del turisme més barat (veure foto). Tanmateix, Roma és un parc temàtic de pedra autèntica. De pedra picada, que diria aquell. El simulacre de ciutat i el simulacre de menjar (vegi's, el fast food) es converteixen en aquests carrers milenaris en testimonis escrostonats, però genunins d'allò que el tòpic en diu 'Grans moments de la història'. Vaja, que més que de fer un post, et venen ganes de fer una col·lecció per fascicles. Són coses que penso després de tornar d'un ràpid -imperdonablement ràpid, subratllo- cap de setmana a Roma. A la ciutat italiana, hem disfrutat, com a prudents observadors, amb la delicada cerimònia del cafè. Vet aquí aquests cambrers plens de solera, tant pulcres i precisos, que disposen amb entranyable elegància una munió de tasses, tassetes, gots i gotets... totes diferents, cadascuna per al seu impenetrable ús. Itàlia és avui, amb el permís d'il Cavalieri, un bressol de civilitat. Malgrat el turisme 'low cost'.