L'Isaac fa trenta anys

Recordo la Laura llegint aquell mail que ens vas enviar, Isaac, on ens deies allò que no ens esperàvem, i que tanmateix ens va fer feliços, perquè tu eres feliç. La Laura plorava, davant la pantalla d'ordinador, en aquell alberg de Bariloche. Plorava de sorpresa, plorava d'alegria, mentre jo pensava que plorar d'alegria, per sorpresa, és la millor manera de plorar. Nosaltres acabàvem el nostre viatge de cinc mesos i tu ens ho escrivies; madur, segur, sincer; que en començaves un altre, de viatge. Un viatge interior. Avui fas trenta anys, i nosaltres som a Roma. Ens agradaria ser amb tu aquest vespre, al Cucudrulu de Tiana. Sort en tenim d'internet. Com aquell dia a Bariloche, fa prop de dos anys. Com aquell dia... avui.