Conferència incòmoda

M'agrada aquesta manera tan pausada i curosa que el professor Isidor Marí té de dir les coses. Dijous, al Museu de Badalona, Marí obria els actes de celebració de la Diada a Badalona (una activitat organitzada conjuntament per Òmnium i l'Ajuntament de Badalona. L'alcaldessa i jo mateix acompanyàvem el conferenciant que anava desvetllant les estratègies de concertació nacional. Amables les formes, contundents i ben carregades de raons les idees que hi eren contingudes. Potser per això l'alcaldessa primer no semblava parar-li gaire atenció -vet aquí un altre còmode intel·lectual situat en la torre d'ivori, amagat rera els llocs comuns de torn- i al cap d'uns minuts ja es movia, secretament incòmoda en el seient. Estava anant massa enllà, el conferenciant, tenint en compte que es tractava d'un acte institucional? A l'acabar la conferència tenia una mica més clara la resposta a aquesta pregunta. Crec que no. El discurs de Marí era ple d'una claredat il·luminadora, que, amb la rotunditat dels arguments recollits, cridava a fer alguna cosa. Quin millor conferenciant per la nostra Diada?

En el meu quadern de notes quedava una reflexió, ben pertinent per a Badalona: "En una societat en què els orígens són heterogenis, és a partir de la identificació amb un projecte compartit com més bé es pot construir la cohesió social i facilitar l’emergència d’una nova identitat comuna. I si no treballem en temps de bonança per evitar que les diferències culturals vagin associades a desigualtats socials, potser no podrem evitar que les tensions socials dels temps de crisi es tenyeixin de conflicte cultural i agafin una virulència indesitjable". L'acció social i l'acció nacional han d'anar plegades. No ens deixem entabanar pels que defensen que cal triar entre l'una o l'altra. Són les dues cares d'una mateixa moneda.