Incomoditat al cinema

¿És possible passar-s'ho malament al cinema, mirar el rellotge insistentment i esperar que arribi el final de la pel·lícula... i tanmateix, acabada la projecció, pensar que hom no ha perdut el temps i que la pròpia visió del món és una mica més rica? És possible. Em va passar dissabte passat amb 'Naturaleza Muerta', del xinès Zhang Ke Jia: el retrat en forma de díptic que ofereix de la ciutat de Fengjie, una de les més afectades pel descomunal projecte de les Tres Gorges, és d'una honradesa brutal, sense concessions, i que a penes genera empatia en l'espectador. Aquest assisteix perplex a un guió detallista i minuciós que, això no obstant, el deixa fora generant tantes preguntes que un s'acaba sentint incòmode, mira el rellotge i es fa la pregunta que obria aquest mateix post.