Els taxis de l'arbust

[QUADERN D'ESTIU (3)] Àfrica l'escriuren els miles de persones que la recorren cada dia, caminant. Ho deia encertadament Kapuchinski en el seu Eben: sempre hi ha una guerra de la que fugir, una sequera per deixar enrera, la promesa d'un món millor. O senzillament l'aigua, que cal anar a buscar, si cal a quilòmetres de distància, o els fruits d'aquesta terra, que han de'arribar a l'encreuament per temptar al viatger. Dalt d'aquest 'bush taxi' (el taxi de l'arbust, tradueixo tot somrirent), que és la versió local del tan comú i imprescindible taxi col·lectiu del tercer món, recorrem el camí que va de Barra a Jaffureh, a l'interior del país. Àfrica l'escriuen cada dia les desenes de milers de perrsones que la recorren cada dia caminant... com aquesta noia i la seva criatura penjada a l'esquena que amb un gest plè d'elegància fa aturar el vehicle en el qual viatgem. D'on ha sortit? D'on ve? On es dirigeix? Són preguntes que ens acompanyen en el trajecte. L'atapeïda furgoneta es va buidant i omplint cada vegada. Miro enllà de la finestra buscant un llogaret, o les quatre cabanes que formen el petit món d'aquestes persones que aturen cada vegada el vehicle. Res. Un cel enorme, quatre baobabs, dos palmeres escaduesseres i la certesa que nou dies donen per ben poc i que tornarem a casa sense a penes haver descobert cap camí.

[Notes convertides en post d'un viatge modest i ràpid per algunes parts de Gàmbia i Senegal, realitzat aquest mes d'agost]