Àfrica negra... és així mateix

[QUADERN D'ESTIU (1)] Entenem què és això de l'Àfrica negra sense ni tant sols haver sortit de l'avió. Hem entrat al continent per Tànger i després Casablanca i d'aquí, segons l'explicació del capità -que es deu sentir expansiu, aquesta nit- als deserts de Mauritània fins a entrar al Senegal per Saint Louis. I finalment, Banjul, capital de Gàmbia, la nostra destinació aquest mes d'agost. L'avió comença a baixar quan la nit és molt avançada. Fa una estona que planegem sobre la càlida Àfrica sense que cap llar ens doni la benvinguda. Miro per la finestreta: el país és a les fosques. Quin contrast amb l'arribada per avió a les ciutats europees, asiàtiques o americanes: l'avió mostra en aquests casos una privilegiada vista d'ocell sobre les artèries lluminoses que formen els carrers i les carreteres. Trenquen la negror omnipresent, les llums de la pista d'aterratge (tanmateix, tenues) que ens diuen: 'benvinguts a l'Àfrica negra'. I és així mateix, negra. Negra com aquesta nit incomensurable que ja ens ha corprès des d'uns quants milers de metres sobre terra.

[Notes convertides en post d'un viatge modest i ràpid per algunes parts de Gàmbia i Senegal, realitzat aquest mes d'agost]