La caiguda previsible de l'antropòleg innocent

Llegeixo d'una revolada 'L'antropòleg innocent' del Nigel Barley, una novel·la que és menys políticament incorrecta del que pugui semblar. D'avui en vuit farem cap a Gàmbia i tinc una modesta llista de llibres que voldria llegir abans d'agafar l'avió. Barley juga amb tots els tòpics i els presenta en un menú hiperbòlic, apte per a hienes flegmàtiques i, ves quin remei, també útil per 'occidentals' despistats abans de la seva primera visita a l'anomenada 'Àfrica negra'. Aquests dwuoayo que es resisteixen a ser explicats --i per tant, reduïts?-- són la pedra en la sabata de l'acadèmic format a Oxford, Yale o a l'Autònoma. Barley prova de fer el 'tractat definitiu' sobre la tribu del Camerún, però, finalment, només es pot endur a casa un esquerdat mirall deformat. Està bé, això... és un bon final. Penso en aquell mirall trencat de la Rodoreda i en l'empresa impossible que l'intel·ligent Barley fa bé de compartir. La fascinació i l'interès per la diferència s'acompanya a vegades d'una infranquejable frustració. M'enduré agraït aquest consell a l'oest de l'Àfrica.