Els pecats del petroli

Rebo per missatger, amb caràcter d'urgència, un sobre del Fòrum Ambiental, una mena de 'think tank' relacionat amb Fira de Barcelona, que aquestes dates celebra 10 anys d'història. Dins el sobre hi ha la preceptiva nota de premsa i una carta personalitzada. També hi ha un certificat, que imita el disseny d'un diploma (vet aquí una metàfora que no sé si és voluntària o involuntària) que em comunica, amb tots els detalls, la retirada d'una tonelada de drets d'emissió de CO2, el principal dels gasos que contribueix a l'efecte d'hivernacle, a favor meu. La tona de CO2 retirada està comptabilitzada al registre de Renade, a través del sistema electrònic de negociació de drets de diòxid de carboni (Sendeco2) amb l'identificador 141/200. Caram. Un europeu emet, de mitjana, entre 10 i 11 tones de CO2 a l'any, però sospito que les meves emissions deuen ser superiors a aquesta mitjana per bé que des de fa un any, procuro 'neutralitzar' una part important dels meus desplaçaments en avió amb ZeroCO2. No m'anirà malament, aquesta 'tona' de regal, que vol ser conscienciadora, però que em pregunto si no vol ser, també, exculpadora. Està bé que 'neutralitzem' part de les nostres emissions pagant un 'sobrecàrrec', ja que hi ha costos ambientals en moltes de les activitats que fem diàriament que no estan internalitzats; i està bé, per tant, que si ho sabem, i està clar que ho sabem perfectament, actuem en conseqüència. Però cal que anem més enllà, perquè tot plegat recorda massa les indulgències, que tan van fer enfadar, amb raó, Martí Luter. Com els rics del segle XVI que compraven el perdó pels pecats de la carn, nosaltres 'comprem' avui el perdó dels pecats del petroli.

[Foto: Bush, enfadadíssim, en les restes de cartells de protesta per la seva visita a Argentina, a Ushuaia. Novembre de 2005]