Invitació a saber

La primera part de la meva vetllada de dilluns davant l'aparell de televisió és una experiència de volàtil satisfacció al voltant de les aventures de la Teresa, en Julià, en Rafa i l'Svedlana, que potser torna amb en Jaume, ves quina cosa. De la lobotomització de cartró pedra a la catalana, servida per l'entranyable Vent del Pla, passo, amb un sol click, al nou programa de Xavier Grasset: Situacions extraordinàries. Produït per Reus Televisió, és un excel•lent producte televisiu, que requereix el 100% de la meva atenció i això ja és, per si sol, tota una troballa. M'agraden els programes que proposen reptes, que no transiten camins fàcils. Van bé per aprendre. Hi havia gent que s'enfadava amb en Garci i la seva gent, en aquell enyorat Dias de Cine, perquè deien que donaven moltes coses per suposades. A mi totes les coses que donaven per suposades em convidaven a aprendre i a saber més. Visca la televisió críptica i hermètica, perquè rera les portes més ben tancades trobem, a vegades, les estances més meravelloses. Les paraules de Joan Margarit, --el poeta és el primer convidat--, omplen tot de sobte la nit de dilluns a casa i la seva reivindicació de la cultura com a eina per ser millor persones –al capdavall, el cinema, la música, la poesia són instruments per conèixer-nos— m'acompanyen al llit com una perdurable invitació a saber. A saber més.

[Foto extreta de l'excel·lent web de Joan Margarit / joanmargarit.com]