No anirem al teu poblat

[QUADERN D'ESTIU (8)] No anirem al teu poblat. No ens portaràs de la mà a la font que cal arreglar i que solucionaria tantes coses. No ens envoltaran els teus fills, ni els amics dels teus fills, ni ens voldran tocar les dones de casa teva per agrair-nos que l'home blanc ha trobat un moment en la seva agenda de vacances per conèixer com viuen 'els negres de l'Àfrica'. No volem sentir-nos els 'salvadors' de res ni donar la mà a la gent gran del poblat, com si fossim els representants d'un govern amb més del 0,7 per cent de sentit comú. T'ho diem així, cruament, i no sé si ens has entés, Omar. Tan se val. T'hem deixat amb un pam de nas, i no ha estat fàcil, perquè m'ha semblat veure en els teus ulls una guspira de lideratge. I això és molt, al teu país. T'hem dit que cada mes donem diners a diferents organitzacions que estan auditades i que tenen sistemes de funcionament transparents i participatius. Tu ens has respost... veniu i veieu-ho amb els vostres ulls i doneu-nos els diners... sense intermediaris, i assegureu-vos que el projecte pel qual heu pagat tira endavant. No ens menties, segur. Però, això no obstant, t'hem dit... no anirem al teu poblat. I tu t'has enfadat tot i que has procurat que no es notés gaire i nosaltres ens hem sentit culpables... que és un sentiment fàcil de 'sentir' en aquest continent teu, Omar.

[Notes convertides en post d'un viatge modest i ràpid per algunes parts de Gàmbia i Senegal, realitzat aquest mes d'agost]