La fi de la ficció optimista

[QUADERN D'ESTIU (7)] L'última de John Le Carré forma part del nostre modest carregament de llibres de temàtica africana que hem anat llegint aquestes últimes setmanes. M'agrada el que diu la contracoberta del llibre: "L'any 2001 John le Carré es va adonar que no podia fer 'ficció optimista' perquè els seus personatges patien les conseqüències del terrorisme internacional i de la lluita antiterrorista". La cançó dels missioners entra de plè en aquesta lectura pessimista de la realitat internacional i, com en el cas del 'Jardiner fidel' torna a tenir Àfrica com a escenari de referència. Le Carré sacrifica a estones el tempo narratiu trepidant que ha de tenir tota novel·la d'espies per una mena de to assagístic, no sempre reeixit. Això no obstant, el llibre dóna molt més que qualsevol 'best seller' a l'ús. És clar que és Le Carré i Le Carré no és un autor qualsevol de 'best sellers'.

[Notes convertides en post d'un viatge modest i ràpid per algunes parts de Gàmbia i Senegal, realitzat aquest mes d'agost]