La mirada dels que tornen

[QUADERN D'ESTIU (6)] Hi ha els que tornen amb l'èxit escrit a la roba i als cotxes que condueixen. En trobem de Sant Feliu de Llobregat, de Banyoles, d'Arenys. S'apropen a nosaltres parlant-nos en castellà, tot amanint-lo amb expressions i paraules catalanes, buscant complicitat amb el tuvab (home blanc, nosaltres). Però diria que no és només complicitat, el que busquen. Després d'anys de treballar al nostre país, el retorn a Senegal o Gàmbia, ni que sigui durant un mes, deu tenir un regust agredolç. Retrobar la gent i la família, el paisatge, les olors i el menjar... i tanmateix, descobrir que hom es mira al mirall amb una nova pregunta a la mirada: d'on sóc, jo?

Per una altra banda, hi ha un altre tipus de retorn. És el dels occidentals d'orígen africà. És fàcil descobrir-los. No només la roba de marca, d'última tendència, sinó la seguretat i confiança amb la que, absents a l'admiració que generen, es mouen en aquesta roba. Parlen l'anglès de Chicago o Brighton, fins i tot l'holandès d'Amsterdam. Han vingut a buscar les arrels? Els dubtes que tenen en la mirada són com els nostres, només que fets en una primera persona que no sap qui és: observador o protagonista.

Hi ha l'Àfrica dels que es queden, i la dels que han marxat, sigui fa deu anys o sigui fa tres segles.

[Notes convertides en post d'un viatge modest i ràpid per algunes parts de Gàmbia i Senegal, realitzat aquest mes d'agost]