Al costat del nostre hotel, aquesta nit...

[QUADERN D'ESTIU (5)] ... un caiuco sortirà cap a les Canàries passada la mitjanit amb totes les cartes marcades, carregat fins al mateix límit de flotació. Nens, dones, vells i homes posaran la seva vida a la balança per arribar a una Europa estranya --les Canàries són territori espanyol, però encara no són Europa, pròpiament-- tot participant, com els seus avantpassats!, en un comerç humà execrable posat al dia pel màrqueting de la parabòlica. I ens sembla impossible. Ens hostatgem a Bakau, al Roc Heights, el lloc habitual d'estada dels funcionaris de l'ONU de visita, amb un tracte excel·lent i uns frondós jardí. La tranquil·litat d'aquesta part de la costa atlàntica protegeix amb un vel de discreció agradable tot aquest sofriment que es desenvolupa en paral·lel a les nostres vacances. És clar que com a bons europeus que som, tenim una gran habilitat per no perdre mai la gana i veure només el que volem veure.

[Notes convertides en post d'un viatge modest i ràpid per algunes parts de Gàmbia i Senegal, realitzat aquest mes d'agost]