Els fils de Chabrol

De l'última del Claude Chabrol m'agrada el ritme, que és trepidant sense ser atropellat. També m'agrada l'histrionisme amb el que Benoît Magimel dota el personatge de Paul Gaudens, una gestualitat exagerada, la seva, com de pel·lícula muda. Trobo que fa molt per aquesta pel·lícula en la qual, a estones, et sembla veure el mateix Chabrol movent els fils, com si fos un director de titelles entusiasta, però poc curós. 'Una chica cortada en dos', aquest és el nom de la pel·lícula, funciona perquè els actors estan bé i perquè el guió té un punt d'ironia i distància molt saludable, però naufraga finalment en un final del tot incomprensible. Ai las, el que fins al moment era un thriller personal, bé que un pèl irregular, esdevé en els últims minuts de la pel·lícula compendi d'obvietat i moralina. Una metàfora insultantment explícita tanca el film deixant l'espectador amb un bon pam de nas.