divendres, de setembre 14, 2007

L'estació de França, un plaer


Vet aquí un plaer que visc amb una data de caducitat ben immediata. Prenc el tren de la costa direcció al centre de Barcelona. És la Diada Nacional. Avui és l'últim dia en el qual la línia de rodalies c1 fa aquesta emprenyadora marrada i deixa a el Clot o a l'Estació de França els viatgers que van direcció Sants o plaça Catalunya. Despreocupadament penso que mira, avui ja em va bé. He quedat per dinar al tendal d'Òmnium amb la Laura i altres companys. El tren em deixa a l'Estació de França, puntualment, i jo em sento tan afortunat d'arribar a aquesta magnífica estació plena de llum i un irreal silenci. Sense haver de pujar escales mecàniques, em planto al cor de la Ribera. A l'arribar a la Festa per la Llibertat em guardo aquests pensaments --en ple debat de les infraestructures, de ben segur seríen titllats de frívols-- per mi mateix i, mentalment, apunto quatre notes per al post que, avui, he decidit compartir amb vosaltres.

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger abel said...

me encanta la estación de Francia. bueno, me encantan las estaciones en general, pero esos días en los que hay tiempo, mp3 y atardecer bohemio (Sants en cambio es un hervidero de velocidades, roces, calores (sudores) un rollo en general)

me gusta tu blog

2:35 p. m.  

Publica un comentari

<< Home