Oportú o oportunista

Hi ha qui parla de l'ecologisme com d'una nova religió. I ho fa despectivament. Ja fa temps que el Worldwatch Institute va fer notar, ben encertadament, que les religions poden ser –i segurament han de ser, per la seva mateixa concepció com a grans maquinàries de generació de valors- uns bons aliats a l'hora de transformar la societat. Actuar en consciència, seguir una disciplina de paraula i de fet, donar comptes dels propis actes, pensar en el grup... no és el que demanem, avui, a la persona compromesa? Enmig d'una societat que cada cop es mira més absorta el propi melic, la mirada de l'home i la dona religiosos, quan és sincera, té un potencial enorme. I tanmateix, tan poc explotat!

És clar que les grans religions han orquestrat, històricament, la involució a través de la por, el càstig i el dolor. Un passat ben poc engrescador, ja es veu, que encara allarga l'ombra en algunes parts del món. Diria que això explica en bona part les reticències que l'audaç proposta del prestigiós institut nordamericà, el Worldwatch, va generar ara fa un parell d'anys. El papa de Roma ha 'abraçat' darrerament la nova del canvi climàtic (veure aquesta notícia de la BBC). Benvingudes siguin les seves aportacions que, amb tot, encara no sé si són oportunes o oportunistes. Potser tan se val.