Una noia es maquilla al metro

Pronuncia el negre de les seves llargues pestanyes amb un artilugi estrany, que és la primera vegada que veig. Reforça el seu somriure amb un hipnòtic vermell i finalment s’ordena el cabell amb ràpids gestos de mans, dos colibrís aletejant veloçment entre flors. Una noia es maquilla al metro. La seva agressiva indiferència és un despreci o un convit? Comparteixo amb aquesta noia un moment de silent intimitat. Miro al voltant, gent endormiscada; algun lector que, absort, passa pàgines al bestseller de torn. Això és entre ella i jo. El metro va recorrent estacions. La incomoditat inicial es converteix en una sensualitat incerta i volàtil. I de sobte, plega el mirallet, premsa els llavis i s’allisa els cabells amb un gest d’estudiat descuit mentre em dedica una mirada d’indiscutible superioritat que accepto amb fascinació, naturalment.

[FOTO cortesia de Dictionary Corner]