El cabaret del soul d'autor

El nord-americà Joe Henry va convertir l'Apollo en un privilegiat cabaret. Va ser dilluns passat, dins el cicle Caprichos, que el cantautor i productor de Los Angeles va regalar a prop de 300 persones una delicada selecció del seu soul d'autor. Una formació ajustadíssima; piano o ocasional guitarra acústica, contrabaix i bateria; va donar una intensitat renovada a les peces de Civilians, el seu últim disc. En Guillem Vidal i jo ens vam mirar, a la meitat de l'actuació mentre l'artista es llançava a una sincera relectura de Time is a Lion, com preguntant-nos si era factible donar el títol de millor concert de l'any al set de Joe Henry, quan encara quedaven 10 mesos d'agenda musical per endavant.

Uns dies abans, Steve Earle (a la imatge, dissabte amb Allison Moorer) oferia al Bikini un concert fallit, però interessant. Les bases pregravades i els samplers llençats per un desorientat dj van donar un aire diferent als atemporals temes del texà que, amb tot, i malgrat l'esforç que va fer (que cal agrair-li, perquè, de nou, demostra la seva valentia i curiositat) no va aconseguir plantejar un concert a l'altura de la seva gegantina altura artística.