N'anirem parlant

Ahir vaig compartir taula amb l'alcaldessa de la meva ciutat, Maite Arqué. Bé, de fet, i per ser justos... erem jo i uns quants més. L'alcaldessa va assistir com a convidada a la cita que, un cop al mes, ens aplega prop de trenta badalonins i badalonines per parlar sobre la nostra ciutat. No cal dir que era una cita esperada: la recent notícia de la marxa d'Arqué de l'alcaldia per anar al senat, el futur de l'alcaldia, les crítiques a aquesta acció (com la del col·lectiu Badalona 2011, del qual formo part)... conformaven una agenda de temes a tractar prou llaminera. En aquestes sessions es manté una evident regla de discreció, que naturalment no penso saltar-me. Aquest post haurà de ser, per això mateix, vague i potser un pèl frustrant. Però penso que paga la pena donar compte d'algunes sensacions: la de veure una Maite més tranquil·la i amb orgull de ciutat, amb ganes d'escoltar i amb alguns bons diagnòstics. A mi em va tocar un paper més aviat antipàtic: el de subratllar l'engany, el de remarcar l'enorme distància entre la classe política i una part de la societat. Entre mig, vaig intentar proposar idees i noves maneres de fer... però diria que això va passar força desaparcebut. N'anirem parlant, de tot plegat.