Un dia 2.0

Camí de l'estudi, al metro, em miro un parell de vídeos en el meu ipod: dos divertidíssims minireportatges elaborats per la revista Wired i la PBS nordamericana. Abans d'arribar a Passeig de Gràcia, escolto un podcast de l'Economist sobre la setmana política als EUA. M'he despertat amb la ràdio convencional, que he mig escoltat de revolada en revolada, ara aixecant-me del llit, ara a la dutxa, després menjant pa amb xocolata, frugal però deliciós esmorzar... però he saltat ben aviat, com bé es veu, a l'oferta informativa que du la benaurada etiqueta del 2.0. Davant l'ordinador, ja al meu despatx, he repassat els titulars del dia, ben organitzats en el meu lector d'RSS, i he fet un parell de mirades ràpides a vilaweb i la vanguardia, per si de cas hem deixava res. El que m'ha agradat, ho he 'capturat' en el meu sistema de preferits públic (si us heu preguntat mai què és això del del.icio.us, el del.icio.us és això). El dia ha avançat, prou inspirat, mentre rebia algunes comunicacions a través del facebook i de twitter i m'arribava, avui prou puntual, el recull de premsa del dia. He vist algunes coses al youtube i que, encara que pugui semblar impossible, eren mínimament intel·ligents (i intel·ligibles, que potser és millor). De fons ha sonat la meva ràdio (radiofm.com) que transmet en 'streaming' bona part de les cançons que tinc al meu ipod, i m'he permès algun moment de 'navegació lliure' a través del flickr. El dia acaba ara, amb el so de l'excel·lent últim disc d'Iron and Wine, mentre escric un post -aquest post!- al meu bloc. Són les 23.32h. D'aquí a uns minuts, reprendré 'Arthur i George', del Julian Barnes, un llibre de tapa dura, físic, concret, plausible...

Per cert, que divendres comença la Catosfera!