És la societat la que fa les lleis

Alguns ens veuen com 'aquests nois', tot servint-se d'un paternalisme que conjuguen a la desesperada, mig renyant-nos; d'altres ens retreuen que diguem la nostra i que no formem part de cap partit, com si la política fos només una qüestió de sigles; uns quants més diuen que ens hauríem de mullar, com si molts dels signants no ens mulléssim cada dia per la ciutat fent feina en les desenes d'entitats i associacions en les quals treballem, com si el fet de fer un manifest i posar els nostres noms i cognoms no fos una forma de mullar-se. Uns pocs, tot i que significatius, desenterren amb fracassada subtilitat la destral de guerra i apunten que fem el joc a aquests o aquests altres, acusacions previsibles, que en realitat deixen en evidència la seva mirada petita i cansada. També hi ha els que ens diuen ingenus, però ho fan, això si!, ben arrepapats en el còmode cinisme de 'tot està perdut'.

Un capítol a banda són els que ens diuen demagògics. Aturem-nos, en aquest punt. Jo crec que confonen l'aposta que hem volgut fer pels plantejaments de radicalitat democràtica –com n'és de bonica la frase de A.E Smith que hem escollit de lema: els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia-- amb el 'simplisme' malintencionat que ha donat ales a tantes idees sense substància. 'La llei ho permet', clamen, com si les lleis fossin un punt d'arribada, l'escriptura sagrada que ha de mantenir -vés quina sorpresa-, l'statu quo que els afavoreix.

Però és la societat la que fa les lleis, i no a l'inrevés. Ja ho saben, això, és clar. Però no els agrada que es digui i es recordi. Vet aquí el moll de l'os.

Dóna un cop d'ull al manifest 'Volem votar el nostre alcalde', promogut pel col·lectiu Badalona 2011 i que ha provocat totes aquestes reaccions...