diumenge, de gener 06, 2008

El món vist a través de marcs...

No és el mateix dir que menges tofú perquè t'agrada provar coses noves i ets imaginatiu a la cuina, que justificar l'elecció del preparat de soja adduint antipàtiques raons de salut i coherència planetària. No és el mateix dir que defenses el català perquè la diferència és un valor i una riquesa, tot recodant com t'agrada viatjar, que escudar-se en els núvols negres d'un tronat resistencialisme. No és el mateix dir que utilitzes el firefox o l'openoffice perquè són ràpids, eficients i segurs, que dir, amb veu entre alliçonadora, que tothom els hauria de fer servir per lluitar contra el poder omnipresent de microsoft.

En resum, que és important el que defenses, però també com ho defenses. D'això va 'No pienses en un elefante', el llibre de George Lakoff, que en els últims mesos s'ha convertit en 'el llibre imprescindible' entre polítics, periodistes i analistes de tots els plomatges. El reconegut lingüista nordamericà hi desenvolupa, en versió intel·ligible, la seva teoria dels marcs.

Què són els marcs? Ras i curt, els marcs (o els frames, en anglès) són les estructures mentals que conformen la nostra manera de veure el món. Una paraula determinada desperta un o altre marc. Qui domina els marcs, per tant, comunica millor.

Reprenent els exemples precedents... quins són els marcs que s'activen en moltes persones quan senten parlar de menjar ecològic o vegetarià, de la protecció del català o de la innovació tecnològica? Avorriment o insipidesa; tancament i resistencialisme; hermetisme i dificultat... Cal canviar aquests marcs, clarament negatius, o ajudar a la gent que ja està treballant en aquesta direcció (que n'hi ha, i no pas poca). La dieta sana la podem lligar amb la imaginació; la defensa de la llengua amb la riquesa d'un llegat planetari, i el programari lliure amb l'eficiència i la intel·ligència. Sé que és més fàcil dir-ho que fer-ho. Però dir-ho és el primer pas per fer-ho. Parlem de cuina imaginativa, de llengües que donen riquesa i d'eficiència lliure.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Molt interessant la proposta Oriol!! hi haurem de donar un cop d'ull.

9:48 p. m.  

Publica un comentari

<< Home