La Creació en perill

M'ha agradat, la crida que Edward O. Wilson fa per salvar la vida a la terra en el seu llibre 'La Creació', editat per Empúries aquest mateix any. M'ha agradat perquè no és un enfilall d'apocal·líptiques amenaces, sinó el reivindicatiu repàs d'una abnegada vida -la seva- dedicada a conèixer el món on vivim. Curiositat, respecte, rigor i modèstia, molta modèstia: prenguem nota d'una actitud vital exemplar. En el darrer tram de la seva vida aquesta actitud s'ha reforçat amb les urgències de la realitat: la natura és en perill! Una natura de la qual tot just coneixem les beceroles! Wilson és un dels biòlegs més importants del món, creador del terme biodiversitat (per als que vulguin una frase ràpida per fer-se una idea de la importància del personatge), guardonat aquest mateix any amb el Premi Internacional Catalunya 2007. 'La Creació' es pot trobar, ben oportunament, a les bones llibreries. I paga la pena llegir-lo. El llibre passa molt agradablement, --juga amb el gènere epistolar-- i conté anècdotes curioses i irònica erudició. Tanmateix, Wilson és alguna cosa més que un bon comunicador. A 'La Creació' trobem també pensaments propis, valents, incòmodes. La biologia serà -comença a ser, de fet- la ciència del futur. Wilson mostra una lucidesa majúscula. Al final de la seva vida, quan d'altres savis es dedicarien a parlar de temps passats i velles batalletes, ell té la capacitat d'aventurar com podrà ser aquesta nova biologia, autèntica ciència de síntesi, més humanista del que molts imaginem, i que contraposa, militantment, al pensament religiós encarnat per aquest ranci reverend a qui es dirigeixen les cartes que formen el llibre. No cal dir que si no aconseguim aturar la pèrdua de biodiversitat al planeta --els científics calculen que un quart de les espècies de la terra podrien desaparèixer en tres dècades-- de poc servirà aquest nou pensament. D'aquí la urgència d'aquesta 'crida' per salvar la vida a la terra.