El bar d'un hotel és un país dins un país

El bar d'un hotel és un país dins un país, un port franc, un lloc on hom pot prendre una cervesa sentint que té una mena d'immunitat diplomàtica. Ahir feia temps al bar del mediocre però immillorablement situat Cristal Palace -vegeu, carrer Diputació entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya. Em va servir la canya un d'aquells cambrers d'abans -cabell blanc i dos bolígrafs bic a la butxaca de davant d'una americana blanca rentada moltes vegades- i la cervesa, fresquíssima, tenia el gust d'una taciturna familiaritat. En l'estona que hi vaig ser, hi havia moltes persones que esperaven al hall els seus companys per anar a sopar --italians i espanyols, sobretot--, mentre que anglesos i alemanys arribaven de menjar i feien una parada tècnica al bar: cerveses, aigues i gintònics, molts gintònics; tot per prendre a l'habitació, en un llit ja mig desfet. El cansament era evident en molts rostres, però també aquell envejada lluïssor de la rutina trencada que; malgrat el jet-lag, malgrat les reunions interminables; malgrat les inacables caminades; té el viatjant en una ciutat nova. I jo, feliç, a la meva ciutat, me n'encomanava.