dimarts, de novembre 20, 2007

Reconcil·liació amb REM

Vaig comprar-me Life Rich Pageant, el quart disc de REM, quan va sortir, el 1986. Era un dimecres, crec, i jo feia segon o tercer de BUP. El vaig comprar a Jócar, quan la botiga estava al carrer de Sant Joaquim. Després em recordo vagament llegint la críptica caràtula al Roan, quan hi havia el Roan, perquè hi havia quedat amb uns amics (amics que no recordo!) i jo només tenia ganes d'arribar a casa i deixar lliscar l'agulla sobre el vinil. Era el primer disc que es trobava al nostre país. Fins que no va sortir el Green, que ja va ser la seva primera eclosió mediàtica, vaig anar comprant-me el Murmur, el Reckoning, a Andorra, i el Life's Rich Pageant, a Londres. Estava encantat amb la modernitat que traspuaven aquelles cançons 'tradicionals'... i jo no podia deixar d'escoltar Fall on me! Els vaig deixar de seguir la pista després de l'Up, que vaig trobar confós i segurament innecessari... Fa un temps vaig adquirir, de segona mà, els últims cedés de la banda, Reveal i Around the Sun, però he de dir que a penes els he escoltat. Tot això de REM ve del disc en directe que la banda d'Athens ha tret al mercat aquest mes. El seu primer disc en directe de la banda és una operació alimentícia -el contracte obliga- però, sorprenentment, funciona. Funciona la urgència i l'honrada manera amb la qual Stipe, Buck i Mills rescaten temes dels seus prescindibles últims discos i els fan sonar dignament al costat dels seus clàssics.

Etiquetes de comentaris: