Un vodevil filosòfic

Així és com es presenta, encertadament, El Llibertí, la brillant lectura que Joan Lluís Bozzo fa del text d'Eric-Emmanuel Schmitt, i que es pot veure, amb justificat èxit de pública i crítica, al Poliorama. Un entranyable Diderot, brodat per un Ramon Madaula en estat de gràcia, es debat entre la teoria i la pràctica, entre la idea i el fet, entre el que hom escriu en l'abstracta tranquil·litat del full en blanc i el que hom viu immers en una realitat que fogacita tot bon proposit amb una riallada de despreci. D'això va, el Llibertí: Diderot ha de redactar un dels capítols de la cèlebre Enciclopèdia. El tema? La moral, ni més ni menys. Aha! El filòsof es veu obligat a confrontar les seves teories sobre la llibertat i la cerca del plaer a qualsevol preu, amb els gelos, les pors i l'engany. El filòsof perd la infalibilitat, però guanya profunditat i riquesa... Perquè així mateix és la vida. Cada vegada que la realitat aigualeix un dels seus arguments, el nostre atribolat filòsof creix, esperonat per trobar una nova resposta, content d'haver-se topat amb... una nova pregunta. Què és l'amor? El sexe és deliri o conquesta? El matrimoni és convenció de civilitat o civilitzada presó? Hi ha una moral? O bé n'hi ha dues? I si n'hi ha dues, perquè no més? La moral és un vestit a mida? O bé és una coartada? No seria un alt objectiu, o, ben al contrari, un punt de sortida? I si és així, per anar a on? I entremig, portes que s'obren i es tanquen -esplèndid vodevil, doncs- i rialles, moltes rialles.