Més que una epidèmia

Una malaltia no és mai només una malaltia. Una epidèmia, menys. I la de la sida, a principis dels anys vuitanta, en va ser una, d'epidèmia, imprevista, letal, terrible. El director francès André Techiné fa una cosa molt difícil, en la seva molt recomanable 'Los Testigos' (Les témoins), fer un retrat col·lectiu, quasi sociològic, d'un moment històric, tot combinant aquest alè documentalista amb el retrat íntim, plantejat amb mà de mestre, d'uns personatges complexos, plens de contradiccions, plens de conflictes, plens de vida, al capdavall.

La Sida, una malaltia encara present, especialment al continent oblidat, aquesta Àfrica que emalalteix en silenci i que mor en estadístiques que costen de creure. Però Techiné ens parla d'un altre moment, que reivindica, en forma d'homenatge o de crit d'alerta (no ho sé), en aquesta Europa on la Sida ha estat 'reduida' a malaltia crònica. El director ens mostra com la Sida va ser alguna cosa més que una epidèmia.

El VIH va ensenyar les dents en un el col·lectiu homosexual que, a cavall dels setanta i els vuitanta, semblava viure, confiadament i merescudament, un moment de plenitud. Gent que no es conformava fàcilment, que feia de la llibertat necessària ostentació. Techiné mostra com la Sida, a més de moltes vides, es va endur també un bon bocí de llibertat.

[Llegiu-vos aquest molt recomanable post de Carles Armengol a la seva Cambra de Jocs]