L'artista i el mirall

Tot artista jove salta a l'escenari amb un mirall a la butxaca. El de Justin Townes Earle, fill de l'enorme Steve Earle, reflecteix un univers llunyà i idealitzat. Cap novetat. Tots els universos són llunyans i idealitzats, fins i tot el nostre. El del jove Earle té, a més, el to sèpia d'una Amèrica suspesa en el temps, on viuen enmig de la pols i la desolació àngels d'amor intangible i fantasmes familiars d'ombres seductores i inquietants. Tot cobra vida en versos evocadors i nocturns, que tenen la rara virtut de l'atemporalitat (com els del seu pare!). Veure'l al petit escenari del Zac Club de Barcelona (per cert, esplèndida primera col·laboració de Ritme&Club de Badalona i la Revista Ruta 66) va ser tot un privilegi. Diguem que el mirall del jove Earle es diu Woody Guthrie... com el del seu pare, pensareu. Però no sona com el seu pare, ni sona com el vell Woody.