Innovar en la protesta

És com si sentís l'Obèlix mussitant allò de 'són folls, aquests romans!'. Ara resulta que el jutge Grande-Marlaska ha demanat a la policia que identifiqui els ciutadans que fa uns dies van cremar fotografies del rei, en solidaritat amb en Jaume Roura. Què farà, el senyor Grande-Marlaska, detenir 200 persones?

Per cert, que en Roura aquest, el que va encendre el llumí sobre l'efíge real a Girona, té aquella bonhomia irada que jo imagino que devien tenir els puritans que fa 200 anys feien cap a l'Oest nordamericà i, mirant la foto de l'AVUI d'aquest dilluns, diria que també té un carisma rar i poderós. Va camí del martirologi? De moment, farà escala a l'Audiència Nacional. Espanya fa un ridícul espantós, ja ho sabem. Però és notícia, això?

A mi m'interessa una altra cosa i té forma de pregunta. No hauríem d'afinar l'enginy 'nosaltres, els catalans'? Cremar banderes i fotografies? Bé, si, està clar que és ben legítim, està clar que no hauria de ser delicte. Però crec que no és això el que li pertoca a una nació que es vol vendre amb domini propi, aquest flamant i indiscutible .cat. És engrescadora l'escena d'unes desenes de persones amb la cara tapada cremant simbologia diversa? Crec que no. M'imagino una parella de San Francisco fent zàping per la CNN i mirant distrets l'escena de Girona tot pensant... mira, tornen a haver-hi problemes a Beirut, o Georgia, o a Islamabad. M'agradaria que el discurs republicà que 'venguéssim' al món fos divertit, imaginatiu, i que generés notícies noves i fresques. Que, al capdavall, aquesta parella de San Francisco, Califòrnia, deixessin en pau durant uns segons el seu comandament a distància i se sorprenguessin davant nova forma de protesta. I és que ens cal innovar (també) en la protesta. Diria que em preocupa més això -perquè té a veure amb com comuniquem el nostre missatge, a la gent de fora i a la nostra gent- que no pas el que fan a l'Audiencia Nacional (que també, no cal dir-ho), de la qual, sincerament, ja no em sorprèn res.