Un (de molts) itineraris musicals

Comencem amb Mazoni a la Plaça Joan Corominas: pop majúscul, que veu de la llibertat creativa del rock laietà però que Jaume Pla escriu, amb seguretat formidable, amb la sintaxi del rock de guitarres anglosaxó més incandescent. Continuem amb l'electro jazz de l'AZ Group, amb l'inquiet Andreu Zaragoza, i un Martí Serra, a qui la meva càmera converteix encertadament en ombra gegantina. La plaça del Rei és plena de gom a gom i la torre del Tinell és ara un útil far pels navegants lliures en la primera nit musical de la Mercè 2007. Continuem la passejada fins a la plaça Sant Jaume, on Guillamino presenta la seva Música de Ball (veure vídeo), el projecte que l'any passat va fer debutar al Mercat de Música de Vic amb l'ànim -noble i valent ànim- d'actualitzar la sardana. Dalt de l'escenari, la suma de la gent del Linn Youki Project i la Jove de la Bisbal encén la plaça amb temes que tenen la mateixa proporció d'ardent blaxplotation que d'inflamada tenora. Acabo a la plaça Catalunya, sobre quarts de dues. La Troba Kung Fu del Joan Garriga canta allò de 'no em passa res d’estrany, que no li passi a una estrella llunyana / Que sóc un tresor preciós / Com la sardina i la marihuana / els teus botons de matinada / com la rumba o la sardana'.