divendres, d’octubre 05, 2007

Línies en un plànol

Més de trenta anys després de la democràcia recuperada, Badalona discuteix avui, de nou, sobre el seu casc històric, l'entranyable i exportable però també abandonat i oblidat Dalt de la Vila. Resulta que l'Ajuntament ha presentat un pla urbanístic que implica diferents actuacions al barri. Un pla urbanístic, només això, i encara discutit, per insuficient i per mediocre. Com es pot donar nova vida a un barri històric? Com es crea una nova centralitat? Fent dibuixets en un plànol? S'ha fet així, a Girona? I al Raval, a Barcelona. On és l'estudi de viabilitat econòmica? On són els informes socials i les estratègies per portar-hi equipaments, noves activitats? On és el treball de complicitat amb les persones i les entitats? Res de res. Més de trenta anys després de la democràcia recuperada tenim això, només: un pla urbanístic, que s'ha presentat sense ni tant sols haver parlar amb el veïnat, sense ni tant sols haver fet cas de la recent diagnosi que el mateix Ajuntament va encarregar tot just fa un any... Un pla urbanístic que és una presa de pèl... no tant pel contingut (que també, diria) sinó per filosofia autista que l'ha inspirat. La ciutat no es fa, aïllat de tot i tothom, dibuixant línies en un full en blanc.

Més informació, aquí.

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger Joan Sansa said...

Tota la raó del món. Després de 30 anys...runes i paper mullat. Tot això és el que en quedarà de la veritable Dalt la Vila. A més de tots els documents que reclames, han faltat uns valors importantíssim per actuar sobre cascs antics: sensibilitat, valentia i imaginació. "Sensibilitat" per per adonar-se'n que el paper ho aguantat tot, però que la memòria històrica i el patrimoni emocional són elements que no s'ensenyen a la Facultat d'Arquitectura (ho dic perquè jo hi fet la carrera)però que s'han de considerar; "Valentia" per imposar criteris professionals per damunt de pressions polítiques i immobiliàries, que tampoc no estem vivint a Sicília!;i "imaginació" per no justificar totes les actuacions per la manca de recursos econòmics i no abordar temes realment important per al barri com la reactivació comercial, mobilitat, catalogació patrimonial global, model de barri, projecció nacional, gestió turística,...no acabaria mai!

No és el problema d'un sol barri, és de tota la ciutat! El patrimoni és un bé de tots i si el perdem, perdem també la identitat.

12:21 p. m.  

Publica un comentari

<< Home