Al Gore i la pedrera

Recordo aquell acudit del Perich en el qual sortia una seqüència de tres moments històrics: un mateix personatge, abillat amb la roba de cada temps, feia mala cara a tres dissenys: la torre Eiffel, la Pedrera i el Cobi de Xavier Mariscal. Era a principis de la dècada dels noranta. Amb la seva àcida ironia, el genial ninotaire resumia l'esperit conservador, resistent a tot canvi, burleta davant tota novetat. La torre Eiffel, la Pedrera i el mateix Cobi són avui icones perfectament reconegudes, fins i tot per aquells que en van recel·lar més, els quals, avui, segurament han oblidat -quina desmemòria més oportuna!- tots els escarafalls inicials. En el seu moment, la torre Eiffel, la Pedrera i el Cobi (a mi també se'm fa estrany, no us creieu, situar-los en la matexa frase) van generar incomoditat i incomprensió, tot i estar carregats d'innovació i geni.

El cas és que he pensat en aquest acudit aquest cap de setmana, quan s'ha conegut la designació d'Al Gore com a premi Nobel de la Pau. He llegit, aquí i allà, articles en els quals em semblava reconèixer aquells 'enfadats' conservadors dibuixats per en Jaume Perich: que si l'Al Gore és un hipòcrita, que si no n'hi ha per tant, que si té interessos comercials... Tot plegat comentaris dits des de la còmoda quotidianitat, ben sovint expressats des de la més ofensiva de les ignoràncies, però que, en canvi, coincideixen amb aquella mateixa cançó de l'enfadós retratada per Perich. Al Gore és un personatge humà, i com a tal, és ple de contradiccions (quina novetat, no?), però ell ha contribuït a generar una agenda impensable fa només cinc anys. Ras i curt: una agenda política nova.

És un discurs, el seu, valent (no és un plantejament còmode, el seu, amb la visió d'un món situat al límit de la catàstrofe), global (el seu enfocament va més enllà dels estats), participatiu (introdueix la pressió sobre els legisladors, però també sobre els deures del ciutadà) i innovador (la utilització dels mitjans i del cinema com a vehicle d'explícita comunicació política).

Felicitats, doncs, senyor Gore, malgrat els sempre recelosos 'vigilants' del sistema, estiguin a la dreta o a l'esquerra, si és que aquesta distinció encara té algun sentit, avui.