L'autopista és un riu tranquil

Torno a casa amb el cotxe. Falten pocs minuts per la mitjanit. Diumenge, a aquesta hora, l'autopista és com un riu tranquil. Descobreixo un llençol penjat en un dels ponts que hi ha damunt d'aquesta infraestructura viària on es llegeix un clar missatge: 'Gràcies per no anar al Barça, Rudy'. No fa ni vint minuts que estava disfrutant amb 'Conversaciones con mi jardinero', una deliciosa pel·lícula francesa, melangiós retrat de la senzillesa de les coses petites, amable reivindicació de la vida petita al poble. Però de sobte descobreixo que és possible (i no només possible, sinó necessari) trobar el poble dins la ciutat. I que això que és possible i necessari no és gens improbable. Per exemple, la meva ciutat, Badalona; tan tossuda, tan orgullosa, tan gelosa; em pica l'ullet amb un missatge basquetbolístic en el qual algú ('algú' que segur que conec, d'altra banda!) agraeix a un jugador de la Penya que es quedi 'a casa', malgrat renunciar a més diners, més projecció, més èxit... O potser res d'això importa tant. Al capdavall, d'això va 'Conversaciones con mi jardinero', de Jean Becker, amb uns inoblidables Daniel Auteuil i Jean-Pierre Darroussin.