Cinc anys enrera...

"L'escrostonada façana d'una casa vella o les restes disperses d'un jaciment arqueològic mig abandonat són, per bé que de formes diferents, una font de coneixement de valor incalculable. La pedra no és morta, des del moment que ens ofereix informació que d'altra manera no tindríem Però malauradament, hem acostumat la nostra mirada a no veure la petja del passat. A la nostra ciutat, el patrimoni industrial corre un perill evident, i Dalt de la Vila ofereix, encara avui, imatges que trenquen el cor. Per no parlar de la Badalona rural de la vall de Canyet i de Pomar! Aquests espais pateixen el mal de la invisibilitat. Estem massa acostumats a donar la realitat per suposada, com si no n'hi hagués d'altra de possible, que deixem que els nostres tresors de ciutat vagin caient a trossos de mica en mica. I això és culpa dels nostres polítics, que potser pateixen del mateix mal, però també és culpa nostra, que és, segurament, com si haguéssim dimitit del nostre paper de ciutadans."

Això ho escrivia el 28 d'abril de 2002 a la secció setmanal que aleshores feia a El Punt. La meva crítica a la passivitat dels ciutadans davant la pèrdua del paisatge urbà em sembla una mica gratuïta, avui, cinc anys després. La comissió de Defensa de Dalt de la Vila demostra la potència de la ciutadania. I me n'alegro molt! Aquest divendres, 19 d'octubre, a les 20 hores, hi ha una assemblea informativa a l'església de Santa Maria.