I mentrestant, a l'Elisi

Nicolas Sarkozy continua pilotant la seva desafiant màquina de fabricar titulars. Ara diu que vol impulsar un nou 'New deal' (així titula Le Monde en aquesta notícia), una revolució verda. No és queda curt. Però d'això es tracta. Davant de José Manuel Barroso, davant de Wangari Maathaï i davant de l'inefable (i incansable?) Al Gore, Sarkozy ha demanat a la Comissió Europea que estudiï una taxa sobre productes importats de països que no respectin el protocol de Kyoto. També ha demanat un millor tracte fiscal dels productes ecològics i ha presentat un pla per reduir a la meitat l'ús de pesticides. Finalment, ha deixat entreveure que França congelarà la construcció de noves centrals nuclears.

Blair també va demostrar en els seus dies a Downing Street la seva habilitat per conjurar les millors intencions en brillants portades... Sarkozy no aporta res de nou, per tant. Res de nou, si, a menys que decidís anar més enllà de l'estratègia de comunicació i posar fil a l'agulla, discretament i imparablement, que és així com es fan les coses.

El 'New Deal' va funcionar perquè era política majúscula i no l'epidèrmica i esquiva pràctica de relacions públiques en la qual sembla que s'ha convertit avui l'exercici de la cosa pública.

[PUBLICAT A SOSTENIBLE]