No me'n sé avenir

Em dedico professionalment al periodisme mediambiental, i us puc dir que no conec cap científic que negui el canvi climàtic, al contrari, en conec molts que han dedicat part de la seva carrera a estudiar-lo, que han llegit incansablement, que han investigat amb rigor i passió. També us puc dir que els centenars de mitjans que consulto habitualment -entre els quals les revistes més prestigioses del món científic- parlen, dia si, dia també, de nous estudis i informes que demostren, un cop i un altre, els riscos del sobreescalfament del planeta. Entre els professors d'universitat hi ha un consens semblant: és difícil, a la Universitat, escoltar un missatge que negui aquest fenòmen. Damunt la taula, ben assequibles per a qui vulgui apropar-s'hi, hi ha piles i piles d'informacions, dades concretes, formulacions... tot ben auditat, comprovat i en constant revisió. I tot diu: el canvi climàtic provocat per l'home és aquí i ja està passant. És clar, hi ha diferències en l'abast i en detalls concrets, diferències que no invaliden, gens ni mica, el missatge de fons.

Però al costat d'aquest clam sense precedents, tornen a sortir als diaris, a plena pàgina, els arguments del dubte. Però no són científics, ni gent que hagi volgut anar més enllà d'un epidèrmic google, sinó algunes de les veus més llampants de la nostra opinió publicada... són persones que desafien una vintena de premis Nobel i que menystenen catedràtics de solvència contrastadíssima -com el professor Terrades- i es queden tan amples, en la seva desafiant ignorància. Que no és ignorància, és clar, sinó que és, a vegades, una cosa pitjor. És curiós que aquesta mena de 'nou negacionisme' trobi cabuda en alguns mitjans, com ara en les pàgines d'opinió de la Vanguardia. Què diferent és la mirada del New York Times, el Guardian o Le Monde! No me'n sé avenir, de la frivolitat amb la qual alguns dels nostres opinadors de capçalera -permeteu-me l'expressió- dubten de tants i tants científics... sense més dades a la mà que la incontinent vanitat de voler dir l'última paraula.

Potser algú pensa que estic dubtant la llibertat d'opinió, i ara! És feina dels articulistes envigorir el nostre sentit crític, fer-nos anar més enllà del que donem per suposat... Però diria que no estem parlant d'això, que aquí més que enfortir la capacitat d'interpretació dels lectors el que estem fent és embolicar la troca. Com podem situar en un mateix nivell extenses investigacions validades per milers de científics amb un article de 2.000 caràcters en el qual surten, oportunament descontextualitzades algunes (poques) dades. Tot un catedràtic d'Ecologia com Jaume Terrades ha estat acusat avui mateix d'anar contra la ètica científica! I això em sembla que no té cap sentit. I, ras i curt, no me'n sé avenir.