El somni de Cassandra
El que Woody Allen fa amb 'Cassandra's dream' és dirigir esplèndidament un conjunt d'actors -brilla per damunt de tots un vulnerable Colin Farrell-, retratar-nos amb quatre pinzellades ben resoltes un Londres més obrer que el de les dues pel·lícules precedents, i explicar-nos de forma interessant i intel·ligent una història que, de nou, torna a parlar de la culpa, el càstig, la llealtat, l'engany. I tot això ho fa amb una economia narrativa ben saludable i l'habitual distància moral del director. El que no aconsegueix Allen, tot i que això no és exactament un fracàs, és recuperar la grandesa d'aquell 'Crimenes y faltas' o la força que tenien els cruels artificis de la més recent 'Match Point'. Així, 'Cassandra's Dream' és una pel·lícula vigorosa i recomanable, però no té el geni d'altres produccions del novaiorquès.
Etiquetes de comentaris: Films 2007
posted by Oriol Lladó at 1:27 p. m.
1 Comments:
Tens tota la raó. Tampoc cal demanar-li a Allen que faci una obra mestra cada any, ni cada dècada. En realitat, hi ha infinitat de directors que no faran mai cinema en majúscules ("Delitos y faltas", "Hanna y sus hermanas", "Todos dicen I Love you", etc.) i que, en canvi, gaudeixen d'una popularitat, un reconeixement i una quantitat de públic inimaginables per a Allen.
Però és curiós... A Allen el posem a examen a cada nova pel·lícula, li retreiem que sigui tan prolífic, i sovint treiem a relluir el tema de l'edat, de l'envelliment i de la manca d'idees...
Bé, jo crec que ens ho hem de fer mirar! No totes les pelis d'Allen són esplèndides. Però tampoc cal.
(Uy, i n'hi han que esperen amb forquilla i ganivet la peli amb el Bardem, la Cruz i companyia!!)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home