Qui és Peter Pan?

Em va caure a les mans la justeta edició del clàssic de JM. Barrie que El Periódico va fer, dins la seva col·lecció d'obres infantils i juvenils. L'he llegit d'una revolada, meravellat per la seva força poètica -excel·lent la traducció de Maria Antònia Oliver- i pel poder suggeridor de l'argument. Qui és Peter Pan? És el nen que no vol créixer? Són les ganes de viure? O és el primer amor? O és, pel contrari, la intangible representació d'algú, enyorat, que va deixar de ser? N'hem fet una patologia, fins i tot. Però Peter Pan és més que 'aquest jove que no vol anar a l'oficina'... és, per tant, alguna cosa més que una malaltia. Això ho sabem nosaltres i ho sap també en Peter Pan mateix, el qual s'ho mira tot enriolat des d'una cantonada del cel estrellat. El que no se n'ha assabentat és el psicòleg de torn que en va voler fer un 'síndrome'. Com aquell que va capturar l'ombra de Peter Pan, l'home de ciència va creure haver descobert el secret de l'etern infant. Però només feia el ridícul, com un capità ganxut qualsevol.

[Portada d'una de les edicions originals, el 1915, segons la wikipedia]