Que no t'ho expliquin...

... penso, mentre desfilo per la Via Laietana, feliç, tranquil, envoltat de molta gent que per unes hores ha deixat la tercera persona que es conjuga sempre al sofà de casa per excercir una cívica protesta, presentada en la forma verbal d'una primera persona enraonada i plena d'arguments. Una primera persona -jo penso, jo dic, jo faig- que contrasta amb aquell estèril i còmode -ells pensen, ells diuen, ells fan- i que a mi, ara, m'omple d'un orgull immens. El primer dia de desembre de l'any 2007, som molts els que som al carrer per demanar un millor govern -un millor govern és sempre el govern propi, el govern que hom pot escollir, excercint la pròpia sobirania. I em sembla notar en l'aire, alguna cosa, perquè a mesura que anem apropant-nos a l'estació de França vaig notant que l'orgull que jo sento el senten altres, també. I som molts els que malgrat l'evident emprenyamenta, somriem, aquesta tarda. I penso que el somriure -al capdavall, l'optimisme- és una bona eina per encarar el futur, per difícil i incert que sigui. La història la fem aquí, avui, nosaltres. Que no t'ho expliquin!

Foto: Amb l'Oriol Cortacans i la Laura Garcia. Autor: J.VILA.
manifestació