Roma és en flames

Lions for lambs és una pel·lícula sorprenent curta (no dura més d'una hora i mitja), on diria que no hi sobra res, ni tant sols un discutit, --i per tant discutible, suposo--, epíleg final a Afganistan. És l'última pel·lícula de Robert Redford, que es reserva un paper en el film, com volent demostrar que no es tracta d'una guió qualsevol, sinó d'una declaració de principis. I com això funciona Lion for lambs, i per això funciona. No és ni un thriller, ni una pel·lícula de guerra. És una pel·lícula d'idees, una pel·lícula de principis, deia. L'acció està plantejada amb eficaç senzillesa en tres escenaris: l'auster despatx de Washington on un ambiciós senador conservador rep una periodista massa difícil de convèncer; l'aula d'un íntegre professor de la Universitat de Califòrnia, on un brillant, però també gandul i desmotivat alumne exposa totes les seves excuses; i un ferèstec cim nevat a l'Afganistan, on han quedat atrapts dos marines. En cadascún d'aquests escenaris s'hi apunten tres històries, només una de les quals té un final clar. Redford fa servir Lions for lambs per retratar la perplexitat que sent la gent de la seva generació -la generació de la 'revolució dels seixanta'- davant l'apatia actual. D'això tracta, Lions for lambs, de l'apatia i de la participació. La necessària participació. La urgent participació. I de com Roma ja és en flames, mentre nosaltres, absorts, anem canviant de canal.